Una de les meves passions és el Patí català. M'agrada el silenci de navegar a vela, a tocar el mar. Sobretot a les tardes, d'estiu, quan el soroll de la costa: el garbuix dels jocs de platja, el tren del Maresme i els cotxes, arriba llunyà.

2011/10/09

Pare Joan Herrero

Avui ha mort el "Pare Joan Herrero", escolapi.
Va ser mestre meu i ho ha estat dels meus fills. Un dia, en Martí, amb la curiositat dels nens em va preguntar: "Pare, com es que al Pare Joan, li diem pare, si no es el nostre pare, ni té cap fill?"
Segurament la resposta és que el Pare Joan, s'estimava els nens de l'escola com si fossin els seus propis fills. Els milers i milers de nens, que com jo, el meu pare, o ara els meus fills, hem après a l'Escola Pia de Mataró i hem conegut al Pare Joan, sabem que era un home que s'estimava als nens.

Gràcies.

Agregar a marcadores favoritos:

2011/06/23

Peatges a l'ombra? No, quota fixe com a Suissa

La generalitat diu que no hi ha doblers per fer més autopistes i que les següents caldrà fer-les de peatge ( Guai) però que el peatge ho serà a l'ombra. (no tant guai). Notícia al 3/24

Perquè no el peatge a l'ombra? Doncs perquè un peatge a l'ombra té unes disfuncions importants: Un peatge "normal"l paga tothom que usa i per les vegades que usa una infraestructura, si és a la l'ombra, cada vegada que hi passa algú ho paguem tots, hi passem o no.
Però a més en un peatge a l'ombra qui no és del territori li surt gratuït. Així els catalans haurem de pagar el peatge de tots els turistes i les mercaderies que travessin el nostre país per les noves infraestructures.
Finalment és una manera encoberta de fer una hipoteca, per tant d'augmentar el deute.
Quines alternatives hi ha? Jo proposo el sistema Suís: Un passi anual per les autopistes catalanes.
Aquest sistema té molts avantatges:
  • Els conductors del territori comparativament paguen menys (ja que utilitzen durant tot l'any les autopistes) que els qui estan de pas.
  • Un cop pagat, els conductors, trien el seu itinerari optimitzant el quilometratge o el temps, però no en funció dels peatges, convertint-se en un estalvi energètic.
  • Permet eliminar els peatges de les autopistes, cause de moltes de les cues. Només que contem el que gasten els milers de cotxes que frenen per tornar a accelerar als peatges, ja és un pressupost.
  • Permet fer més entrades/sortides en autopistes on ara no es fan ja que el peatge es troncal
  • Només paguen els conductors, el usuaris d'altres mitjans de transport (tren, bicicleta o patinet) no paguen aquestes infraestructures amb els seus impostos.
  • No cal fer descomptes a qui més passa, ja que pagant una vegada pot passar tantes vegades com vulgui.
  • A final d'any només cal repartir els diners obtinguts entre les actuals concessionàries.
L'inconvenient principal que hi veig és que el peatge deixa de ser un element dissuasiu respecte a les alternatives de transport.

Agregar a marcadores favoritos:

2011/06/04

Com articular l'acampada?

Les acampades estan bé, per sortir a la premsa, per despertar un debat.. però que canviaran?
L'abstenció , el vot en blanc, o el vot nul, no tenen efecte en la "democràcia".
Els partits actuals, amb representació, no tenen ni han tingut voluntat de canviar res. Està clar que des de la oposició tots són revolucionaris, però quan tenen les regnes, sembla que qui mana és el cavall (els grans poders fàctics) i no el genet. Llegia en Francesc Ribera (Titot) que diu que "els partits són una empresa privada de gestió de l'administració pública". I per tant, com tota empresa el principal objectiu és el seu benefici, no el de la societat. Els partits treballen per mantenir-se en el poder, no per el benestar dels ciutadans. I per estar al poder s'ha d'estar bé amb els poders fàctics: Els mitjans de masses, per que si no surts no existeixes i si no existeixes no et voten, i els bancs, que deixen (i perdonen?) els crèdits necessaris per fer la campanya.
Les Iniciatives Legislatives Populars al final no acaben en un referèndum sinó que s'han d'aprovar per via parlamentaria, topant amb els mateixos de sempre.
Moltes de les reformes que requereixen les demandes dels "indignats" poden suposar la reforma de la constitució: com reformar la llei electoral, les càmeres (eliminar el senat) , el rey , etc. Reformar la constitució és una tasca complexe, s'ha de fer amb el 66% dels vots del parlament, s'ha de fer un referèndum, dissoldre les corts, votar de nou... Un procés llarg i car, que evidentment no és pot fer per cadascuna de les modificacions. Però que fer-les de cop tampoc es viable, ja que necessites que el 66% dels diputats i el 50% dels electors estigui d'acord en totes les modificacions. Ja s'ha vist que és molt fàcil saber quin sistema no funciona, però molt difícil decidir per quin s'ha de substituir.
Per on passa la solució? Per mi està clar:
Fer un partit polític (no hi ha més remei) que proposi reformar la constitució per fer-la més fàcilment reformable, i potser un parell de canvis més que hi càpiguen en el marc actual, i que tinguin ampli consens (transparència, sous dels polítics, allargar el temps de prescripció dels delictes...) .
Aquest partit polític hauria de renunciar al endeutament bancari, viure del marketing viral a la xarxa, i intentar aconseguir el 66% dels diputats!!!
Buf. això es difícil!
Per tant el resultat electoral pot no ser l'esperat i cal pensar que fer si:
A: no s'arriba aquesta proporció , que fem? entrem en la maquinària política per provar-ho d'aquí a 4 anys , deixem els escons en buit? com s'articula?.
B S'aconsegueixen, molt bé.. seguim amb el pla. I es fa, en un període el més curt possible, la modificació de la constitució, es convoca el referèndum ....
Acabi com acabi aquest procés, aquest partit, un cop aprovats els canvis constitucionals bàsics es dissol, ja que molt difícil consensuar un pla polític i econòmic de consens.
Per tant el partit dels indignats ha de ser molt neutre, ni de dretes, ni d'esquerres, ni nacionalista ni Espanyolista, ha de ser pro-democràcia.
Si canviem la democràcia, i aconseguim que els polítics hagin de governar per la gent i no per als poders fàctics, la resta de reformes vindran soles, o caldrà tornar a indignar-se, però llavors ja hi ha d'haver mecanismes per que amplis sectors de la població puguin articular-se per canviar les lleis sense el suport dels partits i fer la democràcia més directe.
Qui l'hauria de formar: Al meu entendre persones de reconegut prestigi, politòlegs, juristes, sociòlegs, acadèmics..., gent sense vinculacions amb les partits polítics actuals, gent amb ganes de diàleg i consens. Evidentment, també hi hauria d'haver alguns tècnics, economistes... capaços de governar el país mentre durés el procés.
No és un camí fàcil, tampoc no crec que ningú esperés que ho fos. I fa falta una base social més gran que la que hi ha ara (tot i que si remou la massa d'abstencionistes hi ha alguna possibilitat)


Agregar a marcadores favoritos:

2011/04/01

Mesures economiques amb efecte "boomerang"

Quan un ajuntament ha d'ajustar el pressupost i retalla en neteja o quan la Generalitat ha de retallar pressupost i retalla en personal la retallada es fictícia i crea un efecte boomerang en els comptes de l'administració.
Analitzem el primer cas, un ajuntament fictici ha de reduir la despesa, perquè ja no ingressa el que ingressava especulant amb el totxo. El que fa es reduir certes partides i per exemple decideix reduir 100.000€ de la partida de neteja. Aquests 100.000€ però en què es gastaven? Basixament en personal: Així doncs 4 persones van al carrer. Per tant l'estat deixa de cobrar el 33% en seguretat social (33.000€) i passa a pagar l'atur (50.000€ entre els 4) i fa un pla d'aprenentatge.
Per tant l'estalvi de l'ajuntament ha suposat una càrrega a l'estat, la conseqüència es que l'estalvi a l'administració és només de 17000€, tenim 4 aturats més i els carrers bruts.
El mateix passa si la Generalitat suprimeix centenars de llocs de treball a la sanitat. Reduirem gaire la despesa globalment? o el que fem es passar la pilota a una altre administració? La reducció en sanitat si és només laboral pot ser del 10% per la generalitat però només del 1.7% (el 17% del 10%) per a l'administració.
Però apart, si incrementem la despesa a l'estat augmentant l'atur (disminuint els ingressos dels treballadors i augmentant les prestacions) l'any vinent l'estat transferirà menys diners a la Generalitat per tant aquest 10% d'estalvi la generalitat li vindrà retornat l'any vinent en forma de més retallades, entrant en un cercle viciós.
Cal cercar doncs altres opcions, que no afectin el que es produeix al país sinó tot allò que s'importa sigui energia o siguin altres coses. Es possible reduir els costos hospitalaris en un 10% en energia? segurament no. Però un 1.7% potser si que el podem estalviar en energia, paper, fent el sistema més eficient, controlant que el personal faci totes les hores per les que cobra.....
Hi ha bosses que permeten estalvi, dues d'aquestes són:
  • Energia: Cal invertir en renovables. Perquè si el govern inverteix en renovables desenvolupades en el país cada € gastat hi ha un estalvi real per al país a partir d'aquell moment. Posar plaques solars en els edificis públics, posar aerogeneradors. Invertir en I+D en aquest sector
  • Software: Cal treballar per eliminar el paper, fer l'administració més àgil i usar software lliure desenvolupat per empreses d'aquí. Estalviar-nos els milions que cada any es paguen en llicències de software que tenen alternatives lliures. L'us de programari lliure pot no ser un estalvi en diners a l'administració a curt, però es feina i la feina mou l'economia.
El gran problema es que l'administració que per els ciutadans és una de sola que rep i gestiona els nostres diners, no es comporta de forma solidària sinó que cadascuna procura per ella, i només quan prenen una mesura no tenen en compte quins efectes aquesta tindrà sobre les altres administracions sinó que tampoc tenen en compte l'efecte sobre els ciutadans

Agregar a marcadores favoritos:

2010/07/09

Ultima Colònia Espanyola

La sentència política del tribunal constitucional ho deixa ben clar, Espanya considera Catalunya una colònia, la última colònia espanyola. I ho és perquè les institucions de l'estat no representen a Catalunya sinó a Castella:
  • La nostra llengua no està permesa a les institucions espanyoles,
  • La nostra cultura no està present als mitjans de comunicació espanyols (recordem que la llei de televisió pública del PSOE, no permetia televisions privades que no fossin d'àmbit estatal), algú recorda algun programa de castells a TV1 per tot espanya? però la feria d'abril o els toros són inexcusables.
  • Quan Espanya surt enfora no ens representa.
  • El rei que tenim té el càrrec perquè és el descendent més directe de qui va escriure el tractat de Nova Planta després de invadir-nos amb els seus exercits com a candidat de Castella.
També som una colònia, perquè els estats sempre han espoliat les colònies, un espoli que fa anys que dura i tenim els nostres drets restringits:
  • No tenim dret a la independència
  • No podem usar la nostra llengua fora del nostre àmbit geogràfic, mentre que el castellà es obligatori aquí

I com que les colònies són una cosa a abolir ja és hora de dir-li:

Adéu Espanya

Agregar a marcadores favoritos:

2010/05/12

la consulta de la diagonal no és anònima

Durant la consulta de la diagonal ha passat una cosa previsible (ja es deia) i es que el dirigent del PP s'ha trobat que algú ja havia votat per ell. Aquest algú ho ha anunciat a bombo i plateret a directe.cat
http://www.directe.cat/noticia/33803/un-ciutada-denuncia-a-directecat-que-ha-votat-a-la-consulta-de-la-diagonal-en-nom-d-albert

Llegeixo a el periodico el següent paràgraf, on fan referencia al tema
"Ante esta inédita situación, el dirigente del PP de Barcelona ha debido firmar una declaración jurada conforme no había votado con anterioridad y se ha dejado sin efecto el voto que una persona desconocida ejerció a través de internet con su nombre."

I la pregunta és: com es pot deixar sense efecte un vot? Si es pot deixar sense efecte un vot vol dir que se sap que ha votat cadascun dels votants. I per tant la votació es pública.
En una votació per urna no es pot saber quin és el vot que ha tirat cada persona (bé potser l'ultim si queda ben posat a sobre...) Però si poden anul.lar un vot es que saben quin és i si en saben un els saben tots, només han d'anar eliminant els votants de un en un i veure com varia el resultat.

El Software que s'utilitza en aquesta consulta hauria de ser públic, obert i certificat per un notari, on tothom pogués veure quin procés es fa amb el seu vot i els mecanismes per garantir l'anonimat, la confidencialitat i el saber qui ha votat i qui no.
Fa anys que en el món del software es parla dels sistemes de votació electrònica. I si una cosa esta clara es que aquest no és el camí:
Perquè com pot el votant estar segur que el seu vot s'ha gravat al sistema i s'ha fet correctament
Com pot el votant saber que el seu vot es secret?
Com podem estar segurs del resultat, com podem saber que els resultats no són inventats?

Algun sistema pot ser per exemple que després de votar es calcula una clau a partir de: el meu dni i una clau que jo poso una clau que em dona a mi i que es grava amb el meu vot. Per altre banda es grava que jo he votat a partir del DNI. Perquè sigui anònim cal garantir que el sistema no emmagatzema mai el DNI i la clau juntes. Per poder-ho garantir el software ha de ser transparent.
Si tot està bé el nombre de vots ha de coincidir amb el nombre de DNI's marcats.
Amb el resultat es llisten, qui ha votat (els DNI's) , i les claus amb el vot emès per cada clau.
Tots els qui han votat poden comprovar per una banda que el seu DNI es a la llista (o no) i pot comprovar si a la llista de claus hi ha la seva clau amb el vot dipositat.
Si el sistema elimina vots, llavors es detectable. Si el sistema s'inventa vots, llavors els usuaris poden dir que no han votat i surten a la llista, el que passa es que es més difícil de certificar...
Aquesta és una possible solució però hi ha pàgines senceres de discussions sobre el tema.

Amb un sistema així, donant la clau es podria eliminar el vot de un votant, i donant també el DNI es podria deixar-lo tornar a votar, però caldria sempre la clau i la clau només la té qui ha emès el vot.
Sembla que una consulta com aquesta, amb un pressupost com el que tenia, podria haver servit per fer una prova més fiable del que pot ser una votació electrònica. Potser només faltava posar-hi ganes de fer-ho bé.

Garantir l'anonimat en el procés és més important que el fet que una persona pugui votar per una altre. Perquè al cap i la fi, la garantia del secret es també la garantia de la llibertat dels votants. Si tothom vota, no hi ha lloc per la tupinada, però per anar a votar has d'estar segur que ningú mai et podrà tirar en cara que no vas votar el que ell volia que votessis.

Agregar a marcadores favoritos:

2010/05/11

les cendres del volcà

Has de viatjar,
vols saber si ho podràs fer per culpa de les cendres del volcà
Aquí hi ha les previsions.

per saber com evoluciona el volcà Eyjafjälla només cal seguir aquesta pàgina
http://www.dmu.dk/International/Air/Models/volcanicplume/
i per veure si es podrà volar...
http://www.metoffice.gov.uk/corporate/pressoffice/2010/volcano/ashconcentration/index.html
pàgina d'aena
http://www.aena.es/csee/Satellite?pagename=Home

Agregar a marcadores favoritos:

2010/04/11

unicef vs Bwin

Ahir hi va haver futbol, el clàssic
Jugaven dos equips, tots dos amb propaganda a la camiseta, el que va guanyar portava "Unicef" el que va perdre "Bwin". Independentment del resultat, els noms a la samarreta ja dien molt de que s'enfrontaven dos models diferents. I potser si que els resultats depenen d'aquest model.
El Barça porta Unicef, no rep diners, sinó que en paga, poquets (un 0,7%) però paga. Té un equip de milionaris que corren per la gespa però que els ha sabut anar a buscar de petits i els ha fet créixer a casa. Té un entrenador (Pep Guardiola) també crescut a la casa, que ha demostrat ser, a part de un gran entrenador, una gran persona. El resultat ha estat un Equip, on cadascú sap el que ha de fer
A l'altre banda hi havia el Madrid, un equip fet per un empresari a cop de talonari. Porta a la samarreta Bwin, una empresa d'apostes, situada a Gibraltar (fora del control legal i impositiu espanyol) i que paga 23 milions d'euros per poder estampar els seu nom a les camisetes d'uns jugadors comprats a cop de talonari. Un entrenador també comprat a cop de talonari. Uns galàctics que estan més preocupats del seu contracte que del club. El Madrid és doncs una gran casa d'apostes, l'aposta del seu president, que pensa que pagant grans quantitats ho podria guanyar tot. Però invertir en futbolistes, no és invertir en un valor segur, l'atzar pot fer males passades. El resultat és també un grup de milionaris (més que els altres) corrent per la gespa però per defensar els seus milions, no els del Madrid. Es un conjunt de bons jugadors, que no fan un bon equip. Si en Florentino no pot fer una gran operació immobiliaria i segueix amb aquesta dinàmica potser el Madrid acabarà en la misèria. I espero que llavors no siguin els diners públics els que vagin a salvar l'equip de capital.
Jo ho tinc clar, em quedo amb el primer model.
Finalment, els madrilitstes tenen una opció molt clara per poder guanyar la lliga: Votar a favor de la independència de Catalunya. Si Catalunya és independent el Barça no podrà jugar la lliga espanyola i el Madrid tindrà via lliure. Llavors ens trobarem a Europa

Agregar a marcadores favoritos:

3 o 4 o 5 erre's

Reduir, Reciclar, Reutilitzar
Aquestes són les 3 erres de la sostenibilitat. El que diuen és que procurem llençar poc, i que abans de llençar pensem en donar un segon ús a les coses.
Hi manca però una R, penso que més important que aquestes tres, la R de REPARAR. Ja que si reparem, no cal llençar, no cal reciclar ni reutilitzar. No és repara res, i quan es repara el que es fa es substituir una part. No es repara perquè es massa car la majoria de les vegades. Surt més a compte llençar unes sabates i comprar-ne unes de noves que portar-les al sabater, canviar-nos la tele que no que ens facin un pressupost per arreglar la vella, tirar a terra un edifici vell que no reformar-lo.
Com pot ser?
Reparar és entretingut, cal diagnosticar, buscar la causa, mirar com arreglar-la, buscar les peces que fallen i arreglar-les o substituir-les. Els recanvies surten caríssims, si ens compréssim un cotxe a peces, com recanvis, el pagaríem a preu d'or. Per tant, quan la tele falla, la reciclem o la reutilitzem com a marc de fotos, però en comprem una de nova ( bé que no porti gaire embalatge, i si pot ser sense porexpan) però en definitiva, enlloc d'enviar 30gr del circuit que falla al medi ambient n'hi enviem els 15Kg de la tele més l'embalatge de la nova.
No es fomenta la reparació, ho diu el pla renove, perquè fer cotxes nous dona més feina que arreglar els antics (clar un cotxe nou pot ser més eficient energèticament, que un de fa deu anys) però enviar un cotxe al desguàs també es contaminant!
No es fomenta la reparació d'electrodomèstics, ni la seva transformació. Perquè per la TDT s'han hagut de llençar milers de televisors o afegir milers d'aparells que afegeixen consum? no es podia fer una millora dels televisors actuals, canviar-ne el sintonitzador per exemple?

L'edificació és un altre tema, la normativa dificulta molt conservar els edificis antics, sembla més fàcil tirar a terra, i fer de nou, amb formigó, si no vols passar per un calvari de problemes. Les asseguradores no es volen mullar i si és un edifici multihabitatge rehabilitat no volen assegurar l'obra. Per tant es més fàcil enviar tones de runa als abocadors, i substituir unes bigues amb solera, o unes voltes fantàstiques per tones de formigó gris.
Hi ha doncs una altre R, no la de reparar sinó la de rehabilitar que no només depèn de la voluntat sinó també de una normativa que la faci possible.

Agregar a marcadores favoritos:

2010/01/13

Era un bluf la grip A?

Ara resulta que com que un comisari de la Comunitat Europea es planteja si se n'ha fet un gra massa de la grip A, i la Oms farà un estudi
tv3-telenoticies
Com es que ningú dels nostres dirigents va fer cas de les veus crítiques com la Teresa Forcades...? Com es que la consellera, metgesa, es va posar la vacuna sense preguntar-se el que tothom es preguntava, quan ja se sabia que el virus era del tot inofensiu?
Per que no es varen escoltar els tècnics de casa, no de les farmacèutique si no els de les universitats, independents, que deien que no ho veien clar? un parell de mesos abans per exemple a agora
No calia gastar-se alguns euros per fer un informe i mirar si ens estalviavem uns quants milions en vacunes ?
La conniveència es només de l'OMS? o aquí "tothom" que remena les cireres ha fet el seu paper?
Si és així a canvi de que?
Cap de les respostes que se m'acudeixen em satisfan:
- Por a prendre decisions valentes i clares com la ministra de Polonia. Que va dir que no signava els contractes que li oferien les farmacèutiques de posar a la població vacunes no prou provades i eximint-se de tota responsabilitat.
- Seguidisme
- corrupteles ...
- Ganes de distreure la població de temes com la crisi.

Agregar a marcadores favoritos:

2009/11/20

Transparència política.

Últimament hi ha bastant debat sobre els informes que fan determinades administracions per tal de prendre decisions.
De una de les notícies a l'ajuntament de Barcelona llegia que la oposició podia llegir els informes però no els podía fer públics!!!
Perquè no? No se m'acut cap, absolutament cap raó de no fer-los públics, però sí que moltes per fer-los públics:
  1. S'han pagat amb diners públics per tant, són públics. Podem arribar a la absurditat de que per exemple cadascun dels ajuntaments de Catalunya encarregui el mateix informe, ja que no pot accedir al del poble veí. HI ha informes com per exemple per saber si el propi ajuntament ha de demanr permís d'obres per fer obres, que no ha de variar gaire entre ajuntaments. De totes maneres, que s'encarregui aquest informe deixa molt malt parats els propis serveis jurídics.
  2. Si són públics es fa més difícil l'ús de informació privilegiada. Si es fa un estudi previ a una reforma urbanística i l'estudi és públic tothom pot saber les intencions municipals i per tant es fan més difícils els moviments de compra especulatius a partir d'informació privilegiada, ja que deixa de ser-ho.
  3. Es dona credibilitat a l'acció política, ja que els ciutadans poden entendre millor el perquè es prenen determinades decisions.
Quines raons hi ha per no publicar-les? he dit que no me'n venia cap al cap, però sí que ni ha, el que passa es que les que hi ha són per amagar que les coses no es fan bé.
  1. Pagar favors. Els informes són moneda de canvi d'altres serveis. Per tant tant el tema com el contingut són trivials o inútils. La adjudicació es fa a dit, i tal com arriba l'informe es arxivat.
  2. Que passa quan aquests informes no són per prendre una decisió sinó per poder justificar una decisió ja presa?. Doncs que s'encarrega un informe que justifiqui un resultat i llavors s'anuncia que a partir de l'informe es pren una decisió. Per tant l' adjudicació de l'informe no es fa a un "gran entès" en el tema sinó a un "enteradillo" que sigui afí a la linia a justificar. I clar la afinitat millora amb un bon preu. Publicar l'informe podria fer que altres entesos en el tema no tan afins en discutissin el contingut. Per tant el millor es treure un llibre ben gruixut, dir que ha estat molt car i que diu que s'ha de fer tal i qual, però sense ensenyar-lo
En definitiva, les raons per no publicar són per amagar algunes vergonyes sota l'estora, les de publicar es per mostar que tot es fa correctament.
Per acabar també seria bo que el procés d'encàrrecs d'aquests informes fos transparent, amb l'elecció de professionals el més neutres i equànims possible, evitant aquells que tenen o han tingut relacions molt clares amb els partits.

Agregar a marcadores favoritos:

2009/09/18

Indignat amb el portàtil

El tema del portàtil a primària m'indigna. M'indigna com s'ha fet, però m'indigna encara més les conseqüències que tindrà.
S'ha fet malament, l'anunci fet a Madrid per en José Luís Rodriguez al maig era impossible de dur-lo a terme de una manera eficient a principi de curs. Per tant no hi ha temps per fer debats amb la comunitat educativa de com s'ha de fer, no hi ha de preparar materials.
Per tant ara al setembre sense discussions apareixen els primers portàtils (17) a Catalunya . Evidentment amb windows XP instal.lat, suposo que la visita del senyor Bill Gates per la capital deuria ser alguna cosa cosa més que una visita de cortesia. Una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció és que com és que tots els polítics es queixen dels paradisos fiscals però fan tant poc per eliminar-los (Anglaterra en té uns quants en el seu territori, com Gibraltar). No em despisto ..i torno al tema.
La elecció del software de Microsoft (windows XP + Office) és una decisió equivocada i explico per què.
  • Econòmica: Obliga als pares a fer una despesa extra per uns sistemes que tenen uns equivalents gratuïts. Per barata que ens ho facin quan multipliquem per el nombre de portàtils el resultat pot ser important.
  • Està obsoleta . Microsoft ja havia començat a abandonar windows XP i s'ha vist obligat a recuperar-la per la competència de linux en els pc's
  • No és una opció de futur: Converteix el país en depenent, subsidiari i client de una empresa que no aporta res al país (ja per no fer no paga ni per els seus beneficis doncs té la seu Europea a Irlanda per no pagar impostos) La disfressa de centres de I+D es una pantomima, on els diners invertits són una misèria respecte al que paga la administració per els seus productes
  • No dona suport als emprenedors locals: De que serveix que la generalitat doni premis a empreses com EyeOs, si després és incapaç de donar-los l'impuls del mercat. EyeOs, amb la planificació adient es podia convertir en l'entorn ideal per l'escola. És independent de plataforma, es lliure, lliure de virus i configuracions, tot està en el servidor, per tant hi ha còpies de seguretat, el professor pot controlar el que es fa i es deixa de fer (o no)
  • Es improvitzada:En materials, no hi ha hagut temps de pensar-los, no s'ha fet un model pedagògic de com usar els aparells Qui podria tenir en 3 mesos els materials apunt? . Però també tecnològic i pràctic: tindran els centres la capacitat elèctrica i de ample de banda d'internet per suportar la càrrega de centenars de portàtils.
En definitiva, a pressa i corrents, el que podria ser una oportunitat s'està convertint en un pitafi.
La no aposta per el software lliure, llença per la finestra projectes com "la Linkat" on el govern del tripartit havia invertit molts diners (han tret ja 3 versions i cadascuna amb concurs públic, suport, amb compromís del Conseller Maragall de estendre-la) I condemna tecnològicament al país, amb una falta de visió de futur que espanta.
Aquest és el punt que m'indigna més, la hipoteca del futur del país, perquè el que usen i aprenen els alumnes a l'escola és el que volen usar a casa i és el que voldran usar a la feina, i és així des de l'escola que anem fent la nostra societat cada vegada menys lliure. Tinc la sensació que algú ha traït al país per 30 monedes d'or, allò que abans en deien el 3%. Ojalà m'equivoqui i només es tracti d'ignorància, ja que si és un tema d'ignorància m'atreveixo a dir que amb el temps aprendran, però si el problema és de corrupció llavors estem perduts.

Agregar a marcadores favoritos:

2009/09/12

Qui paga els plats trencats?

Quan va començar aquesta crisi, el govern va córrer a salvar el sistema financer, el gran culpable, s'han invertit milers de milions d'Euros en "ajudar" a la banca. I clar, ara no quadren els números, cal fer els pressupostos de l'any vinent i necessiten diners, el normal seria endeutar-se (segons els manuals d'economia, quan l'economia global puja, el govern estalvia, quan l'economia global baixa el govern s'endeuta) . Però no es pot endeutar més, ja ho ha fet per ajudar als bancs, i ara els toca als ciutadans pagar els plats trencats. NO ho paguen els Botins de torn, ni tots els seus consells d'administrador de sous escandalosament milionaris. No ho paguen els cervells de la gran estafa. Els bancs i les caixes han plorat molt, perquè els seus beneficis usurers no pujaven un 20% com estaven acostumats, ja no podien exprimir més a la gent: Ara el govern en prendrà el relleu apujant-nos els impostos.
Perquè no deixaven als bancs amb la seva porqueria, i ajudaven al pobre ciutadà a qui la hipoteca l'escanya sense remissió. Si el problema era que els bancs havien donat crèdits sense prou graranties, que fos el govern qui individualment ajudés a qui no pogués pagar. Però no els diners varen ser per bancs i caixes que amb aquests diners han pagat advocats per perseguir fins a la indecència al pobre que no pot pagar una hipoteca amb no la casa sinó la vida com a garantia. I davant d'aquests abusos el govern: calla
Jo sempre em pregunto:
Serà que els partits polítics depenen massa dels bancs, que els deixen els diners per fer les campanyes? I com que tots estan endeutats amb el sistema bancari han de dir amen al que els dictin els banquers? No en tenen prou en tenir ex-ministres, consogres reials, i altres elements de pes al capdavant de les caixes?

Tal i com deia algú... en aquest sistema s'han privatitzat els beneficis ( i les grans empreses que donaven beneficis a l'estat com telefonica, endesa, repsol...) i s'han socialitzat les pèrdues ( i em de salvar bancs, automovilístiques, acceptar pre-jubilacions que acabem pagant...).

Agregar a marcadores favoritos:

2009/06/22

ocelleta 3a part

bé aqui, son 250 fotografies...

Agregar a marcadores favoritos:

2009/06/21

ocelleta 2a part

Aquesta segona part, es una fotografia retallada,... i anar posant a sobre de l'altre amb el gimp,
cada vegada amb un desplaçament, una altra vegada són unes 100 fotografies.


Agregar a marcadores favoritos:

Ocelleta

Amb els nens i nenes de 3r B de primària de Satna Anna varem començar a fer aquest vídeo usant la tècnica d'stop motion. Com que a l'escola no varem tenir temps d'acabar-lo a casa amb la Cristina i una mica en Martí, l'anem fent a trocets...
Cada un dels personatges ha estat fet per una parella de nens diferents. Aquí no hi són tots, però ja sortiran als propers lliuraments que anirem fent.
Aquesa seqüència, la primera està formada per 100 fotografies, i per cada fotografia calia moure tots els ninots. En moure'ls a vegada algun es tombava i feia queia els altres, s'havien de tornar a posar cadascún on estava
Així doncs aquí i teniu la primera part.


Agregar a marcadores favoritos:

2009/06/01

Google Waves

Google està anunciant aquests dies un nou producte el Google Waves.
Apart de la tecnologia que podrem discutir fins a quin punt es trencadora o no, el que és més interessant es que sembla que els servidors d'aquestes aplicacions no cal que siguin exclusius de google sinó que tothom podrà tenir el seu servidor amb les seves dades. Aquest és el punt més trencador amb la filosofia de Google.
Fins ara Google donava molts serveis però sempre amb les dades hostatjades als seus servidors: Correu, fotografies, vídeos, les nostres cerques, on estem cada moment, documents, analytics (dona informació de qui visita la teva pàgina ...) Allà on no podia tenir les dades, ens proporciona el Chrome, el seu navegador que li diu que fem quan no ens pot veure. Google ho feia tot gratuït però a canvi, ell tenia les dades, unes dades que qualsevol servei d'intel·ligència, agència de màrqueting, investigador o xafarder li agradaria tenir. Jo sempre em pregunto com poden regalar tant d'espai de mail, a canvi de que? de quatre anuncis que cobren 1 cèntim per clic? O hi ha un profit que no expliquen: tenir informació no esbiaixada que els permet fer negocis, o vendre-la?
Saben quines consultes fa la gent quan visita un lloc, saben que explica la gent en els seus mails, saben que fa la gent quan visita les pàgines de una empresa... Després ens neguem que hi hagi càmeres que ens filmen per els carrers, o que algú pugui escoltar el que diem per telèfon, ho considerem un estat policial que condiciona la nostra llibertat, però en canvi a ells els ho donem tot per escrit i voluntàriament.
Aquesta manca de privacitat de les nostres dades ja fa temps que em té recelós de Google. I apart d'aquest blog, hostatjat a blogger que ara és de google ( posats a estar venut i vaig posar un adsense, per provar-lo, del qual no he cobrat ni un cèntim, deu ser del transit que hi ha!) intento no donar més informació de la necessària, em desconnecto al navegar o uso al mínim les seves eines.
Per això el google wave es diferent, ja que si jo puc hostatjar-lo a les meves màquines puc garantir la privacitat del que allí si diu... però llavors, quin és el seu negoci aquí? segurament ho anirem descobrint amb el temps però segurament deu ser un intent de capitalitzar certa tecnologia i fer forat en alguns competidors, ara que Microsoft ha anunciat un cercador revolucionari "el bing" que vol fer forat en el seu cercador?
De moment la llicència no és GPL i qui doni le codi a Google en manté els drets però a Google li dona drets totals: podria fer-ne us comercial, i vendre aplicacions amb el codi que tu li has regalat.

Bé caldrà esperar, però si el puc instal.lar al meu servidor, la cosa promet ser interessant, de totes maneres, aquí, ja tenim iniciatives com EyeOS que no són gens despreciables i que segurament sense tant de pressupost tenen possibilitats semblants.

Agregar a marcadores favoritos:

2008/11/28

Sr Antoni Brufau,

Quan vosté demana al govern que no s'insereixi en la economia i les lleis del mercat, i que deixi que la "seva" Repsol-ypf pugui ser comprada per qui vulgui, quan defensa la lliure economia i el lliure mercat, que segons vostè és el que funciona, sembla passar-se per alt algunes coses.
  1. Vostè no és ningú més que jo o la resta de ciutadans per dir el que ha de fer o no el govern, ja que qui "mana" o "hauria de manar"als governs no són les empreses sinó els ciutans, per tant el govern si ha de escoltar a algú sobre si s'ha de regular o no un mercat considerat estratègic no són les empreses del sector sinó la societat que per activa o per passiva acabarem usant el seu petroli o gas.
  2. En aquest lliure mercat, quan els beneficis són quantiosos, totes les empreses volen les mans lliures per fer i desfer, per expremer tant com pugin a tothom, per treure grans beneficis. Els beneficis, en el lliure mercat no tenen limit superior, no hi ha ètica que valgui: L'important es guanyar més cada any. Ara bé, quan es perd un sol euro, llavors tots a plorar al govern, i el govern, amb quins diners ho paga? Amb els dels ciutadans.
  3. Finalment, els diners només pensen en els diners i en avui, no pensen ni en les persones ni en demà. Vosté creu realment que les empreses d'avui es preocuparan de que els seus nets (no sé si en té) tinguin un futur millor? (Bé, els seus en particular suposo que monetariament podran esperar una bona herència) però les empreses no treballen per un món millor, treballen per uns beneficis més elevats, això sovint comporta més i millor tecnologia, però les empreses no es preocupen del medi ambient, de l'atur, de l'educació.... Són els governs qui han de posar frens i regular. Són els governs qui ha de marcar el que és lícit i fins a on, els qui han de garantir no només els beneficis de les empreses sinó també el benefici de la societat.
  4. Vostè diu, vull lliure mercat, i jo dic no, jo no. No vull tornar veure com un grapat de executius sense escrúpols posen l'economia potes enlaire i per salvar-la cal buidar les arques públiques. 80.000 milions d'euros en un país de 40 milions, vol dir que cada ciutadà paga 2000€ per salvar unes empreses que tindran més beneficis que l'any anterior
  5. Jo vull que algú procuri per el meu futur i el dels meus fills (encara no tinc nets) que algú pari els peus a la manca d'escrúpols d'algunes empreses, que algú pensi en demà i que, modeli aquest lliure mercat per aconduir-lo per un camí segur:perquè a vosté una crisi petroliera ja li va bé, vol dir beneficis, la dependència del petroli, a vosté li va bé, vol dir beneficis, si s'esgota el petroli i hi ha baralles i guerres això es més benefici, i a vosté el paguen per augmentar els beneficis.
  6. Finalment, no demani que el govern no reguli, quan qui vol apoderar-se de la seva empresa és un altre govern, que ja té el control per el nord d'europa del gas, i ara el vol per el sud, i que quan li interessa tanca l'aixeta deixant a milions de persones sota el fred centreeuropeu sense cap escrúpol. Li he de donar les gràcies per demanar al govern que ens deixi en mans d'aquesta gent? No

Agregar a marcadores favoritos:

2008/11/07

crisi quina crisi?(part 2)

Atur i distribució del treball, hi ha dos temes
El primer, es que quan una empresa té beneficis i excés de feina, no li costa gens demanar als treballadors que es quedin una estona més ... sovint sense cobrar. En canvi quan falta la feina de seguida (per mantenir els beneficis) es plantegen de enviar-los a casa, també sense cobrar.. Potser podríem ser més equitatius i si no paguem les hores extres també ens podem permetre el "luxe" de tenir-los una estona al dia sense fer res quan baixa la demanda.
El segon són els famosos expedients. Tenim una plantilla de 1000, i n'enviem 200 a casa. Jo, ignorant, em pregunto: Perquè no fan tots una setmana de 32 hores? Tots cobren una mica menys, però tots tenen feina; ja que, cal que seguim treballant 40 hores, si des de que es va instaurar la setmana de 40 hores fins ara, en 40 hores fem el triple de feina? L'automatització i l'augment de la productivitat fa que amb 40 hores es pugui fer moltes mes coses, penseu el costava un cotxe fa 30 anys en relació amb els sous.. o tantes altres coses.
Potser és el moment de redistribuir el treball...

Agregar a marcadores favoritos:

2008/11/06

Crisis, quina crisi (part 1)

Suposo que això deuen dir els directius dels bancs que peten com escopetes de fira... quina crisi?
D'acord no seré tant frívol: segur que estan preocupats.
Si has estat un d'aquests directius que has estat fent el que fos per obtenir beneficis ràpids i així cobrar una mica més a final d'any, si ets conscient de tota la porqueria que has arribat a dissenyar, si saps com de podrits has deixat el banc on treballes i la competència, realment has d'estar preocupat.
Perquè clar, un directiu d'aquests per fer la feina tant "ben feta" (la que no te fronteres... i així estem tots d'esquitxats) cobra una pasta, milions d'euros l'any: molt més del que la majoria de mortals que signen les hipoteques o porten els estalvis no cobraran en tota la seva vida laboral.
I clar que han d'estar preocupats per la crisi, no perquè els pugui afectar els ingressos: si el banc va malament, com que per re-flotar-lo fa falta una ment afilada com la seva, i han de posar-se a pensar, necessiten augmentar-se el sou, perquè no els tremoli la veu al dir quantes oficines cal tancar i empleats van al carrer, per sanejar el banc.
Perquè en realitat la llei no els deu fer gaire por, per malament que ho hagin fet... la justícia no sembla que els hagi de tocar la butxaca, i que les penúries, són problemes de uns altres tipus de persones.
Jo demanaria als polítiques que legislin, i que diguin claríssimament que a partir d'un sou "elevat" (100.000€ any per exemple), hi ha responsabilitats patrimonials en la gestió de una empresa.
No si val a dir que només eres empleat, si cobres aquests sous es que no només compleixes ordres sinó que les dones. I per tant que si hi ha concursos d'acreedors i històries variades, que es puguin gratar els seus comptes.
Estan preocupats perquè no deuen saber a quin banc posar el capital que han amassat aquests anys, amb les seves polítiques nefastes.

Agregar a marcadores favoritos:

2008/07/11

Internet espai de Llibertat

La comunitat Europea vol votar unes lleis per limitar l'ús d'internet.
Internet a crescut, a deixat de ser un espai on uns quants publiquen i molts llegeixen a ser un espai on tothom pot publicar (com jo ara) i consultar. Ha democratitzat els "mass media ". Ha fet possible que qualsevol amb un capital ínfim o nul pugui arribar a milions de persones. També permet el correu, les trucades i l'intercanvi de fitxers.
D'aquest intercanvi de fitxers, hi ha el famós P2P (l'emule i companyia) que sovint (però no sempre) s'usa per intercanviar material amb copyright. Aquest material té uns drets d'autor i acostuma a ser comercialitzada per el gran lobby de les discogràfiques.
L'intercanvi de fitxers ha fet caure les vendes de discos (cd's) i això a mermat els grans beneficies d'aquestes empreses. Els autors com que cobraven tant poquet, no ho han petit tant. Encara és més, alguns els sembla bé que la seva música es pugui compartir, ja que si no estan en els plans mediàtics de les discogràfiques, tampoc arriben als mercats. Els autors el que volen és que la seva música s'escolti i que s'escampi, que la gent vagi als concerts (on realment i guanyen diners) . Les discogràfiques i les sgaE (amb la E de editors bén gran) el que volen és mantenir el seu monopoli de explotació dels autors, i per això pressionen (amb el seu poder mediàtic i econòmic) a polítics que sense criteris clar els segueixen el joc.
Aquests polítics han fet coses tant nefastes com el famós canon, que grava amb un impost a tot allò que sigui susceptible de contenir informació amb drets d'autor, ho contingui o no. I així tenim que si jo em compro un pendrive per posar-hi les meves fotos de l'estiu estic pagant canon. S'han saltat a la torera el principi d'inocència, si compro un CD verge: es per posar-hi cançons baixades d'internet.
Ara volen fer un pas més i fiscalitzar i controlar tot el que emetem/rebem per la xarxa no fos cas que ens baixessim alguna cosa il.legal (no pornografia infantil, sinó música o videos)
La pregunta que em faig és: Val la pena fer un mal tan greu a la llibertat per defensar el monopoli d'uns quants? El model de publicació i explotació de música en que es basa els drets d'autor és un model caducat, no podrem anar sempre posant valles al camp. Cal canviar el model, però sobretot no fer que la defensa d'uns pocs tingui unes conseqüencies tant greus per tots.

Més informació a : http://www.internautas.org/html/5039.html

Etiquetes de comentaris: ,

Agregar a marcadores favoritos:

2008/03/29

Les llàgrimes de Bali

A la reunió de Bali per el canvi climàtic el màxim responsable per part de les Nacions Unides va esclatar en plors davant la impossibilitat d'arribar a un acord per reduir aquelles activitats humanes que provoquen el canvi climàtic.
Unes imatges patètiques sobre la incapacitat dels polítics mundials a arribar a acords i a treballar per la gent, per els ciutadans.
Massa sovint les decisions que es prenen no pensen en les persones sinó en els grans interessos econòmics, en defensar els grans beneficis dels lobby's que controlen els governs.
Les llàgrimes de Bali són les de la ràbia i la impotència del individualisme dels països, que no es preocupen de si tots hi perdrem molt o poc, sinó només de perdre-hi menys que els altres.
El canvi climàtic està lligat al petroli i tot el que ha significat: El plàstic, el cotxe... . Però també al govern del món per part de l'economia: Qui domina les grans decisions ja no és la religió, la filosofia o els grans ideals. El gran motor de totes les decisions és el benefici econòmic i immediat. Les decisions que es prenen són per fer la economia més eficient: per augmentar els beneficis. Els governs massa sovint inverteixen els diners dels ciutadans en facilitar la vida a les grans multinacionals. Qui paga no és qui es beneficia dels ports, autopistes, aeroports. Com s'ha vist en el tren d'alta velocitat: l'hem pagat tots per beneficiar a qui? No haurien de pagar els productes que venen de la Xina per els ports i carreters que els hem construït perquè puguin arribar?
Era molt difícil arribar a un acord a Bali. Es demanava que els països pensessin en els seus ciutadans, en els seus nens, en les generacions futures, que els donessin una vida millor, encara que això volgués dir reduir beneficis immediats. Es clar, massa sacrifici.
Jo també volia plorar, i em pregunto encara avui: On ens porten els nostres polítics? Per qui governen?

Agregar a marcadores favoritos:

2008/01/21

Amagar el cap sota l'ala

La Generalitat ha fet un estudi "Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana"
Que hauria de haver estat publicat a "bombo i pandereta", n'heu sentit a parlar?
Segurament poc. Que es diu aquí?
Doncs es posen números i es deixa molt clares coses que més o menys ja hem anat sentit, que intuíem o que ni imaginàvem.
D'on surt la energia que gastem? En que la gastem? Com és que cada vegada gastem més i més. Perquè solucions com el biodisel no són viables (hauríem d'arrancar totes les patates i cereals només per moure els cotxes!!!)
De l'informe es desprèn sense pal·liatius que estem en un model inviable i sense futur.

I no el publiquen!!!!
Perquè?
Som un país, pobre en recursos (minerals, i sobretot energètic), sense gaire aigua. El nostre futur depèn de com ens preparem.
Tenim un problema:
Els polítics no fan res si la gent no està conscienciada i ho demana a les enquestes. La gent només demana el que els polítics li posen a la tele (a part del futbol que la TV3 ens dona en quantitats més que terapèutiques). I polítics només posen a la tele allò que els interessa de cara a les properes eleccions.
Un cercle viciós que ens té a tots pendents de veure si el milionari del Ronaldinyo li dona la gana de córrer una mica o quines probabilitats tenim de guanyar la lliga quan encara falten 15 partits perquè acabi.
Un cercle viciós que ens té distrets i enganyats, tirant de crèdit de la tarja i gastant tot el dia, vivint en ciutats poc verticals, sense transport públic on el cotxe es fa imprescindible. Amb empreses d'energia que fan propaganda perquè estalviïs una mica, però després et truquen per oferir-te l'aire condicionat .
Seguirem invertint en carreteres, en trens d'alta velocitat, posant més línies d'altíssima tensió, dipòsits de gas a sota el delta, i direm que ho hem arreglat perquè els autobusos van amb biodiesel...
I l'informe sota l'estora,

En podeu trobar un resum aquí... http://www.moviments.cat/files/Resum%20executiu.pdf

.

Agregar a marcadores favoritos:

2007/12/22

BON NADAL - MERRY CHRISTMAS
FELIÇ ANY NOU - HAPPY NEW YEAR

Agregar a marcadores favoritos:

2007/11/16

El cost de l'embús




Quin cost té l'aturada de rodalies?
Quin cost te reasfaltar un carrer o una carretera?
Quan l'administració fa una obra no només hauria de tenir en compte la seva despesa directa sinó també, la indirecta sobre els ciutadans o sobre el medi ambient. Si fer una obra de dia val 100 a l'administració però causa un perjudici d'un sol cèntim a cada ciutadà, llavors potser surt a compte fer-ho de nit encara que valgui 150. Perquè l'adiministració no ha contar només amb el seu cost sinó amb el cost per al país.

Quin cost ha tingut el desastre de rodalies?
Doncs a Renfe un cost directe important no només per les obres sinó perquè han hagut de contractar personal de reforç, autobusos, i molt més. Però a més hi ha el cost que han patit tots els ciutadans, els que no poden usar el tren i els que veuen com les les carreteres que normalment estan saturades ara van desbordades. Aquest cost, aquesta ineptitud, amb indemnitzacions o sense, al final sortirà de la mateixa butxaca, la dels contribuents, no de la dels responsables. Quan una empresa fa malament els números, els accionistes posen el crit al cel perquè no cobren beneficis, quan ho fa el govern als qui manen és a qui menys afecta.
És cert que ara hi ha eleccions, i ara tenen 5 mesos per fer el servei de rodalies gratuït, regalar abonaments o el que faci falta i deixar la caixa ben neta pel que vingui després (com han fet tots sempre)

Agregar a marcadores favoritos:

2007/09/29

Salsa

Ja fa anys que vàrem fer salsa de tomàquet per primer cop. Un cop la fas i la proves, no hi ha color amb la que venen feta. Aquest any també n'hem fet, 16k de tomàquests, molt madurs i excedents que són fàcils de trobar a l'agost, i dues hores de feina,am uns col·laboradors fantàstics.

Aquí hi ha el procés.

1. Ratllar els tomàquets
2. Fer la salsa, un raig d'oli, una mica de ceba (clar per 8kg, són unes quantes), sal, i reduir una mica la ceba. Afegir-hi el tomàquet ratllat.

3. Deixar-ho una hora fent xup-xup.. Rectificar de sal i sucre, si és massa àcid.


Tenir els pots nets i preparats
Un cop feta la salsa, amb el foc encès i mentre encara bull, posar-la en els pots, un per un, omplir-lo fins a dalt, tapar-lo i girar-lo del revés. El truc de girar-lo del revés fa que la salsa bollint esterilitzi el tap, i que l'aire que queda al pot, al haver de pujar per dintre la salsa, quedi també esterilitzat. Ja tenim salsa per uns mesos

Agregar a marcadores favoritos:

2007/09/24

twinview

Jo uso normament Ubuntu. Una distribució de linux que fa que al cap de 4 dies te n'adonis de que hi pot haver vida, i molta, fora de windows.
Un dels "problemes" que tenia era configurar "correctament" les dues pantalles. Les utilitzava amb dos servidors X. Anava molt bé però tenia l'inconvenient que no podia passar finestres d'una pantalla a l'altre.
Finalment després de fer algunes proves, he arribat a una solució que és bastant bona ja que canviant la resolució de la pantalla em permet tenir les dues pantalles enceses o bé apagar-ne una o l'altre alternativament. Això és important quan has de preparar l'ordinador per fer una presentació, i no tindràs el canó fins al moment de començar. Per tant pots fer-ho tot en la pantalla del portàtil i després activar les dues pantalles o bé la de projector i prou.
El Howto esta en l'edició del fitxer xorg.conf

cal posar-hi això en el device

Section "Device"
Identifier "Videocard0"
Driver "nvidia"
VendorName "NVIDIA Corporation"
BoardName "GeForce Go 7600"
Option "Xinerama" "0"
Option "Twinview" "1"
Option "NoLogo" "True"
Option "TwinViewXineramaInfoOrder" "DFP, CRT"
Option "TwinViewOrientation" "DFP-0 above CRT-0 "
Option "metamodes" "DFP: 1280x800 +0+1024, CRT: 1280x1024 +0+0; DFP: NULL, CRT: 1280x1024 ; DFP: 1280x800 , CRT: NULL; CRT 640x480 +0+0, DFP: 640x480 +640+0"

EndSection



L'únic "problema" que em queda pendent és aconseguir que la pantalla del portàtil sempre sigui la primària (el portàtil té una resolució de 1280x800 ) i treballo amb una pantalla sobre l'altre perquè tenen la mateixa resolució i no hi ha zones fosques , sembla que el .UseDisplayDevice és per això ... però no acaba de funcionar...
Doncs si, ja esta, era el TwinViewXineramaInfoOrder" "DFP, CRT"

El truc de la resistència: Quan conecto l'ordinador poso una resistencia de 100 Ohms entre els pins 1 i 6. Així els X detecten el monitor, i quan he d'enxufar un canó està tot apunt.

Agregar a marcadores favoritos:

2007/09/14

Vaga a Renfe

El govern ha decidit traspassar rodalies de Barcelona.
Això té dues lectures: Reconeixen que no ho saben gestionar o bé que és una manera de no pagar les inversions necessàries i passar la patata calenta a les comunitats. Falta molta inversió històrica a rodalies, i això es pagarà? no seria millor exigir que en 5 anys posin les rodalies de Barcelona al nivell de les qualsevol ciutat francesa/Alemanya i després o traspassin?

De totes maneres aquesta és una decisió política, i llavors surten els sindicats convocant una vaga. I jo em pregunto? Per què la vaga? doncs podeu llegir el seu comunicat: No demanen que se'ls respectin les condicions laborals, o que es mantinguin els llocs de treball, o que se'ls informin. El seu motiu es que "LO HABÍAMOS DICHO Y LO VAMOS A LUCHAR
NO ACEPTAREMOS LA FRAGMENTACIÓN DE RENFE - OPERADORA". pdf i pdf i pdf
També es queixen de que els govern no els informa correctament, ells!! que deixen cada dia milers d'usuaris tirats amb nula informació!!
I jo em pregunto: I qui són ells per dir això? No és una decisió política? o és que ells estan per sobre la sobirania democràtica d'aquest país?
És cert que tenen dret de vaga, però suposo que els usuaris també tenim dret a queixar-nos. I potser a dir-lis que part dels patiments que hem de sofrir també es deuen a la seva incompetència com a treballadors, la seva desídia i manca de professionalitat. Tots els que fa anys que usem el tren, hem patit el seu menyspreu (corporatiu però també personal) cap als usuaris.
I ara hem d'aguantar un vaga per que ells decideixin com s'ha de gestionar el país! NO:!!!
Que fàcin una vaga a la japonesa, i que demostrin que renfe amb ganes pot funcionar millor, m'agradaria haver vist, ni que fos una vegada, un maquinista córrer una mica perquè el tren sortís a l'hora, un Informador que realment fos proactiu, un segurata ajudant a pujar una mare amb un cotxet...


Agregar a marcadores favoritos:

2007/04/24

Decreixement

Hi ha un moviment, que s'ajusta a algunes idees que ja tenia sobre el futur de la nostra civilització: És el moviment pel decreixement. www.decreixement.net
El seu enfoc es semblant a alguns aspectes que ja tenia clar:
Cal buscar un model econòmic que no es basi en el creixement: en el creixement de la població i en el creixement de la economia. No es pot créixer sempre en un planeta finit.
Donant-hi voltes he arribat a una hipòtesi: "El depredador perfecte acaba desapareixent" . M'explico.
Els grans depredadors, "el rei de la selva", no ho tenen tant fàcil com sembla per sobreviure, la seva població es manté estable. Per què? doncs, perquè no sempre que tenen gana, poden i tenen la habilitat suficient per caçar, per tant no totes les seves cries sobreviuen, i les condicions són més dures del que ens sembla.
Ara bé, imaginem un prat tancat amb conills. En aquest prat hi posem una parella de llops. Els llops són bon caçadors i si hi ha un sol conill, segur que el trobaran.
Els llops van tips, com que van tips tenen llobatons, que sobreviuen ben alimentats. Això fa que la població de llops augmenti ràpidament.
Mentre que els conills que es mengin els llops sigui menor que els conills que neixen no hi ha problema. Però que passa si els llops augmenten fins a un punt que es mengen més conills que els que neixen? Doncs que cada vegada hi haurà menys conills i com que n'hi haurà menys en naixeran menys. Però els llops són bons caçadors, i quan surten a caçar troben conills i segueixen menjant i tenint llobatons.
Un dia però un llop es menja l'últim conill.
Quin futur els espera ara als llops?
Desaparèixer

És per això que es varen extingir els dinosaures? Podria ser que esdevinguessin depredadors tant perfectes que esgotessin la seva base de la cadena tròfica.

Les espècies massa perfectes acaben morint d'èxit?

Som massa perfectes?
Hem d'evitar desaparèixer com a especia autolimitant-nos, evitant gastar més del que produeix la nostra terra? no sobre explotant els recursos?

Etiquetes de comentaris:

Agregar a marcadores favoritos:

2007/03/25

La informàtica com a professió

Aquests dies s'ha publicat els errors informàtics als sistemes de control de Renfe, que han afegit mes retards.
Els software, i la informàtica en general, és una disciplina nova. No hi ha una regulació com les enginyeries o els arquitectes. Això fa que qualsevol, pugui fer algun programa sense necessitat d'una titulació o la regulació d'una metodologia.
Ningú s'estranya de que els edificis on hem de entrar, els ponts que hem de creuar o el cotxe que conduïm, estiguin fets i dissenyats per persones amb la titulació adequada. Demanem que aquests elements hagin passat els controls dels col·legis oficials, i que durant la seva execució se'n facin uns controls de qualitat establerts per llei.
No ha de ser el mateix amb els programes i els equipaments informàtics. Perquè el ferro del tren l'ha de verificar algú amb la titulació, i en canvi el software que mou tots els trens cada dia, el pugui fer qualsevol?
Segur que el software ha passat uns controls de qualitat, però venen d'un acord entre particulars, i aquests acords no sempre s'adiuen a la realitat. Hi ha legislacions en alguns països sobre mínims, però no hi ha la figura de l'enginyer responsable, el que dóna fe amb la seva signatura, com l'arquitecte o l'enginyer de que allò està ben fet.
I depenem tant, però tant, del software: D'unes llicències que diuen que no es responsabilitzen de res, i d'un buit legal que s'accepta massa. I a vegades tenim una fe cega en que el software fa bé la seva feina que no comprovem si el que fa es correcte o no. No mirem si per exemple els segons de les trucades dels mòbils són les reals o si els càlculs de la nostra nòmina són els correctes: ja ho fa la màquina. Però qui ha programat la màquina? quins coneixements i quina responsabilitat sobre el que programa?
Cal que hi hagi uns col·legis professionals, cal que els projectes tinguin un responsable, cal saber com i de quina manera un projecte es pot fer legal i signar, i cal formar els nous enginyers per treballar d'aquesta nova manera

Agregar a marcadores favoritos:

2006/11/21

Si el meu fill, té els seus fills a l'edat que jo els he tingut...

Quan els tingui jo ja estaré a prop dels 80. Llavors els meus fills no només no tindran uns avis que cuidin els nets, sinó que hauran de cuidar als avis (es a dir, a mi)
Entenc que ara és una mica massa tard per pensar-hi, però si que la societat s'ha de repensar a quina edat cal fer què: i si l'edat de tenir fills ha de ser els vint o els trenta.
Si han de ser els vint, que jo, ara, penso que és l'edat en que s'haurien de tenir: hem de canviar l'ordre de les coses.
Amb uns estudiants fins als 23 o 25 anys que acaben els estudis sense un euro és impossible pensar en tenir una relació prou estable per, a més, posar-hi fills. I per tant el primer fill neix amb uns pares de 35 anys i el segon que ratllen els 40.
Jo penso que als 16 anys tothom hauria de treballar, fins els 30, temps suficient per aparellar-se independitzar-se i tenir uns fills que quan un fa els 30 ja poden ser prou grandets per deixar uns espais de llibertat als pares.
Fins aquí bé, però i els estudis? i els 6-8 anys d'estudi que ens hem carregat.
Aquí hi ha el tema, quan diem que tothom a treballar jo penso en jornades de no més de 6 hores, i la possibilitat de seguir fent una certa formació.
L'important aquí es que la feina a fer tingui relació amb el que es voldrà estudiar més tard: qui vulgui ser arquitecte que treballi en algun tema relacionat amb la construcció (paleta, fuster, pintor, lampista, decorador...) qui vulgui ser metge que treballi a la sanitat (zelador, infermer, administratiu de base) qui vulgui ser enginyer que estigui a les cadenes de muntatge.... i així per cada professió trobaríem la seva branca adequada de la formació professional.
Per tant la universitat s'ompliria de gent amb 14 anys d'experiència en un sector que el coneixen i que a més si entren a la universitat es perquè realment volen progressar en allò que fan.
Estar clar que amb una estructura així, els joves fan les feines més bàsiques i físiques, i no és la condició social, sinó l'evolució de cadascú qui fa evolucionar els joves cap unes feines de més responsabilitat i de més "nivell"

Agregar a marcadores favoritos:

2006/10/03

Com sardines

Si, com sardines anavem ahir al tren.
Després d'haver viscut una ridícula setmana per la mobilitat sostitenible, amb avaries de la Renfe per amenitzar la festa. Ahir la cosa va arribar al seu punt més algid tornant de Barcelona a 3/de 7. El tren que anava a Mataró, 3 vagons, es clar... anava a tope, però a més com que estem a l'octubre la intel·ligència de Renfe diu que cal apagar l'aire acondicionat, resultat: una sauna en moviment.
Escandalós, només es veien camises xopes, gent aixugant-se la suor. Els vidres estaven entelats, no pel fred de fora, sinó per la calor de dins!.
No entenc perquè costa tant a l'adiministració possar-se les piles amb el tema del tren,
Jo proposo algunes millores:
  1. Trens de 2 pisos... a veure si així els de Vilassar poden seure. Els nous trens no ho són i per si fos poc han tret seients: Malament!
  2. A Mataró, posar un indicador de quins són els propers trens i per quines vies sortiran. Ara has d'esperar que 2 minuts abans anunciin de quina via surt el tren, i després a correr cap allà que no se t'escapi.
  3. DIRECTES: almenys Un cada hora, que vingui de Massanet i sigui directe Mataró- Barcelona. ( o sento pels de Vilassar, però segur que així podran seure). Cal fer el tren competitiu en velocitat. I ben fet, això es possible. El tren directe triga 15-20 min menys que el que para. Es pot pensar en una parada per expemple al Masnou i aprofitar per avançar el parades anterior.
  4. Tracte més humà. Realment sembla que algún del personal de la Renfe va fer un curs de pastor, per aprendre a portar bens i no persones. El seu tracte és tant nefast, i la informació quan hi ha alguna incidència tant escassa, que fa fàstic.
  5. I ja posats a demanar, una estació nova, soterrada, amb accessos des del la plaça de l'estació, i el passeig marítim, amb accés directe a les vies. Que faci que no sigui necessari creuar la carretra, i evitar el tap circulatori que es forma a la N-II.

Ahir, omés faltava que a Badalona haguessin pujat alguns polítics a cantar-nos les maravelles del transport públic, ara que estem en campanya. Però no, ells canten les excelències del tren, el metro o l'autobús perquè només hi pugen el dia de la inaguració, que tot es perfecte. Però al dia dia, l'usen?
NO, sinó ja s'espavilarien en millorar-lo

Agregar a marcadores favoritos:

2006/07/19

Liban i la memòria històrica

Els últims anys es parla molt de recuperar la memòria històrica, perquè no es repteixi. Però es que quan es repeteix, i ara es repeteix, potser hem de mirar el que passa ara i no els papers ja grocs. Cal preservar la memòria per no caure en els errors del passat, però no podem deixar el present.
L'holocaust jueu (que no es pot negar, ni minimitzar) forma part del passat, i ens ha de servir per aprendre que no es pot repetir un fet semblant, si algú nega l'holocaust es quasi bé jutjat com si hi hagués pres part.
Ara els jueus en "legítima defensa" estan fent un altre holocaust. I els nostres polítics i reprensentants, (espanyols i europeus) s'ho miren des de la barrera, i fan declaracions estúpides, no fos cas s'enfadés el germà gran. Es cometen crims de guerra, s'ataquen les infraestructures i la població civil. Causar més de 200 morts indiscriminats en reposta al segrest de 2 soldats? és legítima defensa?
Si fos un libanés, i m'ataquessin de la manera que ho fan, em destrossessin la família i la casa, suposo que juraria venjança...i per tant ja tenim conflicte per 40 anys més.
Els palestins han pagat els plats trencats a l'Europa de Hitler, i encara els segueixen pagant. No hi pot haver un estat amb impunitat, armat nuclearment, i que faci el que vulgui i quan vulgui.
No m'agrada que Iran enriqueixi urani, però no entenc perquè si se sap que Israel en té, no hi ha cap organisme internacional que ho denuncïi, se'ls amenaci amb sancions ni res de res.
L'orient mitjà és un polvorí provocat en part per les fronteres creades pels Anglesos i la resta d'Europa: La cofiguració dels països barrejant etnies i religions i els capdills escollits en països com Arabia Saudita. Països dividits, font de conflictes on poder fer i desfer segons els interessos econòmics i geoestratègics del moment, malgrat els seus habitants.

Agregar a marcadores favoritos:

2006/06/18

Exclusió tecnològica

Avui es nit electoral, i jo amb el meu Firefox, he intentat veure els resultats a la meva ciutat:Mataró.
Però resulta que no els puc veure. He canviat a windows, i ho he provat amb el Internet Explorer de Microsoft. I a, aquí si que es veu bé:

Tots sabem que el 80% de la població usa windows amb IE, però hem de ser conscients, tots, que aquest és el producte d'una marca amb moltes denuncies i judicis pendents a la Comunitat Europea per tenir actituts monopolístiques.
Jo no demano a la meva ciutat, que excloeixi el 80% dels ususaris, només demano que no excloeixi el 20% que lliurement volen optar per altres opcions. Perquè el meu municipi m'obliga a gastar-me 60€ en un Windows quan em compro un ordinador, i no em deixa veure com han anat les eleccions, si no tinc windows.
NO cal fer res especial, només fer les coses bén fetes, i cenyir-se als standards. Tothom sap que Microsoft no els segueix per això, per aconseguir aquest efecte.
Aquí n'hi ha a la prova. La prova també inclou que els informàtics que han fet l'aplicació no pensen que a aquesta hora hi haurà moltes consultes, i han fet una plana que no funciona quan tots els usuaris la volen consultar....

Agregar a marcadores favoritos:

2006/02/23

PP

Ho sento... fins ara havia evitat la referència als partits polítics... però des de les "dos vias de investigación" del impresentable Acebes , passant per la "opa del tripartito" i " el estatuto redactado por eta", que n'estic fart del PP
Només em faltava sentir la seva alegria perquè la empresa més important del "estado" caigui a mans estrangeres abans que sota l'esfera catalana. He al·lucinat.
Allò de "antes roja que rota", ara és "antes pobres que catalanes"?
Estan plens de tòpics, són uns manipuladors i el pitjor és que aquest populisme anticatalà a la meseta profunda té el seu efecte, recluten Ibarras i Bonos que són d'esquerres però defensen antes del "pp que rota"!
Perquè ens odien tant? Que els hi hem fet! Si són ells els que ens expolien dia a dia, ens posen peatges, pitjors infraestructures, ens maxaquen la llengua des dels mitjans de comunicació estatals, ens insulten des de la prensa espanyolista.

Tenen una política de pensament únic, quan parlen dels "2 grandes partidos nazionales"?

Per sort ( o pels pactes) el Psoe no és el de fa 16 anys, però la dreta sembla haber-se tret la pell de be que es va posar durant la transició, i ha sortit un llop famolenc.

La seva manera de defensar la unitat d'espanya és tant rònica que la única cosa que ve de gust és marxar

Agregar a marcadores favoritos:

Qui ha de pagar els plats trecats?

La llei orgànica de protecció de dades (lopd)

És una llei que sempre em deixa una mica perplex, perquè com altres lleis sembla que giri la truita de les culpabilitats. Em dona la impressió que quan et roben la culpa és més teva per no haver tancat bé que del lladre.

Vull dir que la llei especifica molt clarament les obligacions i les responsabilitats de qui disposa de dades personals per protegir aquestes dades. No només això sinó que parla de sancions.

Però quan es parla de seguretat es enfront d'alguna cosa: de catàstrofes naturals.. bé potser sí, que amb això estarem d'acord que cal que les dades no es perdin o malmetin fàcilment. Però la llei exigeix que les des estiguin segures enfront d'un mal ús. I és aquí on jo discrepo.

La llei especifica molt bé que li passa a qui es deixa “malmetre o violar intimitat” de les dades, però diu molt poc de que li passa a qui les malmet o qui hi té accés de forma fraudulenta. Aquest és el veritable delinquent, el qui roba, no el qui es deixa la porta oberta. Es que si jo deixo la porta de casa meva oberta estic donant permís a tothom que vulgui a que entri i s'emporti el que vulgui? No.

Per tant la llei hauria de dir que deixar-se la porta oberta té unes responsabilitats, però que usar-la per obtenir o modificar una informació a la que saps que no hi tens dret, la mateixa llei, hauria d'indicar que és un delicte molt pitjor, amb penes i sancions molt superiors. Si un banquer li roben els diners que jo li deixo en dipòsit té una responsabilitat, clar, però menor que la del lladre

Agregar a marcadores favoritos:

2005/08/31

El patí i el patinet

Des de fa 3 anys em moc en patinet, hi porto la meva filla a escola (anem tots 2, ara ja té 5 anys però la porto des dels 2), vaig a buscar el tren, i un cop a la Barcelona el torno a usar per anar fins a la facultat. Aquests dies el meu fill petit que te 2 anys ja ha començat a anar algun dia a l'escola bressol amb patinet.
Té 3 propietats importants:
  1. És ràpid (quasi com una bicicleta en pla, sense voler correr)
  2. És lleuger (de 3 a 5 kg, depenent del model, ara en tinc un de rodes grans que vola)
  3. És petit, al tren cap a sota el seient, a casa a qualsevol racó, per pujar escales es pràctic
Inconvenient: es bo per terreny llis, pla o baixada, a les pujades.... no tant, i quan plou o el terra es moll mes val plegar.

He sentit de tot.... de dir-me que ja no són edats a felicitar-me. Els que més critiquen són els avis i els adolescents, deuen ser les edats amb més desvergonya. També m'ha fet conegut, ho reconec: sóc el del patinet. Hi ha poca gent (molt poca gent) que l'usi. No saben el que es perden.
Penso que qui critica ho fa des dels prejudicis i no des d'un anàlisi serè de la situació:
Jo vaig amb patinet perquè després de provar altres maneres de moure'm he arribat a la conclusió que és la millor.
I sinó....proveu-ho.

L'únic problema es que no sé com m'ho faré per anar amb jo i les dues criatures en un mateix patinet !!! hauré de fer un tandem!

Agregar a marcadores favoritos:

Déu

Necessitem l'infern per fer el bé?
Necessitem Déu per justificar les guerres?

Sembla que no es pot ser bo si no és a partir de la fe. És a dir que no és pot ser altruista si no és pensant en una recompensa en una altre vida (poc altruisme.. en definitiva) .
El cristianisme (les altres religions no ho les conec prou) predica la generositat, parar l'altre galta, dónar sense esperar res a canvi, estar amb els pobres....
El poder cristià i les seves creuades tenen ben poc d'això, la última creuada iniciada per Blair i dos grans "cristians" com Bush i Asnar, buscava just el contrari: Perpetuar l'expoli dels recursos naturals als mes pobres, tornar augmentada i corregida una agressió i emprobir més els que ja no tenen res. No es va anar a alliberar a ningú, sino a recordar qui mana.
Això sí abans varen encomanar els seus exèrcits a Déu.

Agregar a marcadores favoritos:

2005/08/21

Creixement

Els economistes diuen que per tot funcioni cal que la economia creixi, que la població creixi, que el consum augmenti, que la producció s'incrementi, que hi hagi una mica d'inflació...
Potser ens hauríem de plantejar que no tot pot augmentar sempre i que cal buscar uns models i sistemes econòmics que permetin una població constant, o un consum constant.
Mes i més població, més i més consum implica sobreexplotar mars i oceans, recursos miners, forestals i energètics. I podem trobar-nos en dues situacions:
A: Que l'augment es vagi moderant i adaptant al limit. Es a dir que la societat s'autolimiti abans de exhaurir els recursos.
B: Que ens passem i fem una caiguda en picat: que menjarem quan els mars s'hagin exhaurit, si no fem aturades biològiques a temps? Que beurem quan no hi hagi aigua per tots? Si ara la població creix perquè te aigua però part d'aquesta aigua prové del subsol i a més cada vegada en necessitem més: quan no hi hagi aigua per tots i arribi un període llarg de sequera i els camps no puguin produir el que fa falta... Que farem el dia que ens hàgim menjat els famosos excedents agrícoles i no tinguem prou blat, farina...
Han de ser els recursos i la fam qui reguli el creixement de la població? Perquè necessitem natalitats per sobre dels 2 fills per dona? No podem repensar i regular la nostra economia perquè no necessiti créixer per no caure en la recessió?
El capitalisme o neo liberalisme sense regles globals ens porta a carrerons de difícil sortida ja que l'únic objectiu és del benefici d'avui, el món avança perquè creix i creix perquè tots els nostres governs treballen per que sigui així, pero: créixer és l'únic camí?
Jo em pregunto: no hi ha límits al creixement? Hi ha algú s'ha plantejat que farem quan hi arribem? Una gran guerra per tornar a començar?

Agregar a marcadores favoritos:

2005/07/22

Que farem si s'acaba el petroli?


Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, ius voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant

Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant

Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant

Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant

El camí ja és marcat
I els daus ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant

Bob dylan, adapatació Albert Batiste
Depenem del Petroli, molt, moltíssim, quantes de les coses que ens envolten provenen del petroli?
Però el petroli no és infinit, és un recurs finit, i algun dia s'acabarà.. .sí..
Però abans d'acabar-se escassejarà , i s'encarirà més i més, i cada vegada estarem més atrapats.
Només aquells que estiguin preparats, que hagin après a nadar s'en sortiran.
No només els individus, també els països s'han d'haver preparat, i és ara que cal començar a fer els deures. És ara que cal començar a independitzar-nos del petroli.
Les grans patents industrials de la segona meitat del segle XX giren alvoltant d'aquest material: plàstics, poliuertans, nylon.
Potser cal posar-nos les piles i començar a buscar substituts, i ser els més ben preparats per quan arribi la crisi del petroli.. que arribarà i no vull ser apocaliptic.
Hem tingut una guerra, la d'Irak, però n'hi haurà més.
Xina cada vegada consumeix més, occident consumeix tant com pot i encara augmenta, Arabia Saudita augmenta la producció demostrant que te corda. Però no hi ha pous nous, el consum no pot augmentar infinitament, el pous començaran a esgotar-se.. i tindrem milions de cotxes als quals no podrem pagar-nos la betzina..

D'aquí a quants anys? 20? o 50? és igual, però cal començar a apendre a nedar

Només hi ha un camí, es diu energia renovable, estalvi energètic, sostenibilitat. Però cal també molta inversió molt I+D per buscar substituts, motes accions valentes per gravar amb impostos el que no té futur i donar ales al que n'ha de tenir. Per evitar que el mercat, i el consumisme ens porti de dret contra una paret o un carreró amb mala sortida.
Els països que tinguin uns dirigents amb els ulls oberts podran fer d'aquest daltabaix una oportunitat.

Agregar a marcadores favoritos:

2005/06/23

Drets d'autor

En Sergi Pàmies reclamava que no havia estat consultat per incloure un text seu en un examen de selectivitat. D'això s'en sentia greument perjudicat primer perquè no se li havia demanat permís ni a ell ni al seu editor i segona perquè s'havien fet 14000 còpies del seu text sense pagar-li drets d'autor.
El tema dels drets d'autor i de les patents és un tema molt complexe. Primer perquè estem posant preu a les idees i les idees no són mai 100% originals sinó que la majoria només ho són un 1%, la resta prové de la fusió d'altres invents o i dees:
  • Hi ha algún autor de llibre que no hagi llegit abans?.
  • Hi ha algun enginyer que no es basi en la tecnologia existent?
  • Quantes músiques no es basen en melodies, ritmes, instrumentacions, compassos coneguts?.
La societat en que vivim pot titllarse, si es que es pot fer, d'avançada perquè ha descobert una manera de transmetre el coneixement, aquesta capacitat fa que cadascún de nosaltres no parteixi de zero sinó dels coneixements de la generació anterior, i per tant pugui dedicar-se a refer-los i ampliar-los.
Quan des de la SGAE es vol cobrar per tota informació que circula (cd's, connexions d'internet, radio... ) no s'està intentant afavorir la creativitat sinó el negoci de la distribució d'aquesta. Algun artista, membre de la Sgae, reconeixia que el negoci el feia en els concerts, no venent discos, i que el P2P (l'intercanvi a través d'internet) li servia per omplir més els concerts. Als EUA diuen que els concerts infantils els Boy Scouts paguen drets d'autor per les cançons que canten.... Vigileu en que a P3 no es canti el "cargol treu banya" sense haver pagat drets d'autor! O les cançons de nadal, que a vegades els avis donen 1€ al net per cantar la caçoneta de l'escola! Això es negoci: per tant 0,80 al nen i 20 centims a l'SGAE.
També se sent a dir que les biblioteques haurien de pagar per poder deixar els llibres, ja que cada llibre paga drets d'autor una vegada però el llegeix molta gent: Jo proposo que les famílies numeroses tinguin un recàrrec en la compra de material audiovisual, perquè clar són més a escoltar el mateix CD! I que tots aquells que pugin demostrar que fa temps que tenen llibres que mai han llegit ( i només els tenen perquè dona prestigi tenir unes estanteries plenes de llibres) puguin demanar la devoluició d'uns drets que no han usat, ja que ells només compraven paper!
El món del sofware és un món més complicat, o nó! Us imagineu una fórmula per calcular ponts registrada? I que qui vulgui calcular un pont fent-la servir hagi de pagar?
El món del programari esta format per un conjunt de tècniques. Sovint la feina de l'enginyer és l'aplicació d'aquestes tècniques a la resolució d'un problema concret, i siguem realistes ningú comença de 0, ni els arquitectes, ni els enginyers ni els informàtics ... bé els informàtics hi vàren començar fa 60 anys, i per tant tots els que han fet (o les companyies) i desenvolupat aquest món segueixen estan actius i funcionant, i reclamant una autoria que en altres àmbits és més difícil de reclamar, l'arc de mig punt o els encofrats fa anys que tenen caducada la seva autoria. El problema està quan volem demanar drets d'autor per variacions sobre el mateix tema o els fem servir per esgotadores batalles legals només disponibles per empreses amb grans mitjans i poders.
Als EUA, el paradigma de l'estupidesa, hi ha bufets d'advocats que patenten lo impatentable (per exemple que una finestra d'un programa tingui el marc de color carbassa) una patent que si anem a judici, la perden segur: però que val anar a judici? Per tant es dediquen a patentar a tort i a dret, llavors agafen petites empreses de software i les amenacen de que si no paguen una certa quantitat les denuncien per infringir les seves patents. La quantitat és menor que el mínim per embrancar-se en un judici contra un gabinet d'advocats experts, i per tant les empreses paguen i punt.
Les grans corporacions IBM, Micro$oft... també patenten a tort i a dret i quan s'enfaden posen les patents a sobre la taula i clar... no ens farem mal oi...Però si hi ha algun petit que els fa nosa, treuen l'arsenal de patents, i clar poden maxacar viu al pobre que s'els posi al davant, potser sense tenir raó, però per això paguen campanyes presidencials.

Agregar a marcadores favoritos:

2005/06/19

Equitat

Quin ha de ser l'ordre del cognoms?
Primer el del pare per raons històriques o primer el de la mare pels 9 mesos intransferibles?
Com que l'estadística diu que mes o menys sóm meitat i meitat de cada sexe jo proposo que els nens portin primer el cognom del pare i les nenes el de la mare. Amb una regla tant senzilla i tant equitativa fem una simetria on no hi ha ni vençuts ni vencedors. Senzillament si és nena el seu cognom és el de la seva mare que a la vegada és el de la seva avia que era el de la seva besàvia .. clar fins arribar al segle XX. I si és nen doncs porta el cognom del seu pare que era el del seu avi que era el de ....
Que els germans es diuen diferent? Sí però com que la regla es clara: si és nen té un ordre i si és nena és l'invers.
Per mi aquesta equitat és important en moltes mes lleis: lleis que demanen un mínim de dones en determinats sectors (però s'obliden d'un mínim d'homes). Si la llei electoral demana un mínim de dones a les llistes podem tenir amb la mateixa llei un partit només de dones però estem prohibint un partit només d'homes i això tampoc es paritat. Potser fa falta una llei que exigeixi un mínim de cada sexe.
Un altre cas és la llei de maltractaments: cal especificar que sigui d'home contra dona? No pot ser genèrica? No podem acceptar que 1 de cada 1.000(o 10.000) casos la cosa pugui ser a l'inrevés? I llavors tenim a un home maltractat a qui no l'ampara cap llei (i a més és la mofa de la societat: qui és creu a un "macho" que digui que el pega la dona?, ni que sigui la campiona del món de llençament de pes). Queden les dones desprotegides per donar equitat a la llei?
Hi ha altres aspectes en que la protecció de la dóna penso que pot ser un fre a la seva equitat, com és la baixa per maternitat: La llei permet, però no obliga, al pare a agafar-se algunes de les setmanes finals de la baixa. Apart dels pares funcionaris que segueixen cobrant el sou, en la majoria de llocs de treball està mal vista aquesta distribució de les responsabilitats. Si la llei no permet sinó que obliga al pare a agafar-se aquestes setmanes, doncs això es així i punt, i els pares s'han d'espabilar uns dies amb la criatura. I les empreses: doncs aguantar-se que ho diu la llei.

Una llei és equitativa quan tracta tothom igual, perquè no sempre, no tots els casos són com diuen les estadístiques: ni totes les dones depenen economicament dels seus marits, ni en totes les feines les dones sempre cobren menys que els homes, ni sempre han de ser elles les maltractades, ni en totes les profesions són minories, ni en totes les empreses tenen carrecs inferiors. Perquè el TOT no existeix. Per tant la llei hauria de ser neutral especificant que no es poden fer diferències per raó de sexe ni per positiu ni per negatiu, i el que sí que ha de fer la llei és incidir en aquells casos en que hi hagi una indefensió de alguna de les parts, per protegir sempre al més dèbil, i encara que quasi sempre sigui la dona, no cal especificar que ha de ser dona.

Agregar a marcadores favoritos:

2005/06/06

L'adiministració i el programari lliure

Quan parlem de l'adiministració i el programari lliure sovint ens centrem en el escriptori. És a dir a no usar windows+office, sinó linux+open office.
En l'administració però s'usa molt més programari. Aquest programari són totes les aplicacions i processos interns, pàgines web...
Durant els anys 80 les administracions desenvolupaven internament aquest programari, això les obligava a tenir un exèrcit de programadors i informàtics en nòmina. A la dècada dels 90 varen decidir externalitzar aquest desnvolupament o bé compar paquests fets
Aquest sofware està produit per unes quantes companyies que es dediquen a fer i adaptar programari per administracions i per empreses.
Així cada ajuntament paga una llicència que no és el cost total, i li surt més barat que haver de desenvolupar el software ell solet.
Ara bé però us imagineu que cada sucursal d'un banc o caixa pagués el sofware que utilitza i fes un concurs independent de la resta de sucursals? Eh que no?
Doncs això és el que fa l'administració: Cada ajuntament paga per el mateix sofware (la llicència) que l'ajuntament del costat, i al final entre TOTS els ajuntaments quantes vegades han pagat tot el sofware senser?
NO podrien els ajuntaments, posar-se d'acord, per exemple a través de LOCALRED i fer i adaptar entre tots (ja sigui de 0 a partir de programari lliure aquelles aplicacions que necessiten?
I si ho fan, quants diners ens estalviem els ciutadants en conjunt.
I pot pasar que ajuntaments d'altres llocs també el vulguin usar (gratis, clar) però hauran de fer canvis, i qui els farà? doncs els professionals que l'han desenvolupat, i aquests estaran en el lloc on primer es desenvolupi, i si és aquí millor que Alemanya, no?
Mieru extremadura l'avantatge que ens porta, no si val a adormir-se. Cal abandonar el model de regnes de taifas on cada administració desenvolupa i fa de forma indepenent. Però qui diu ajuntaments també hi pot dir: Escoles, universitats, diputacions...... quantes vegades hem pagat el mateix? quantes universitats públiques han pagat o comprat un programari per fer la matrícula, per tenir un campus virtual?
No guanyaria la administració en interoperabilitat entre estaments i iguals?

Un exemple: WEBGIPAL, busqueu-lo a Google... més de 220 ajuntaments la tenen... Quan han pagat entre tots ells? Si s'haguessin posat d'acord no haguessin pogut obtenir el mateix, potser mes barat i tot? I a més ser propietaris del codi: per tant no estar ara lligats a la empresa que els ho ven? encara que sigui d'aquí. Fixeu-vos que ara aquesta empresa els pot demanar cada any una mica menys del que val refer-ho tot a canvi de mantenir el sistema, com que és més barat pagar un manteniment car que fer-ho nou, doncs... cada any... a pagar. I si vols canviar? doncs a començar de zero.

Es cert que compartir vol dir renunciar una mica al poder de decisió. Però potser cal fer-ho en benefici dels ciutadants.

Agregar a marcadores favoritos:

2005/04/21

3%

El software lliure a l'administració té un problema i aquest problema es diu 3% (o més).

És evident que si la administració es dedica a potenciar el sofware lliure pot tenir un estalvi (o no) però segur que el que no podrà fer és cobrar comissions. S'han acabat els concursos on qui guanya paga la "mordida". Es diu que a sudamèrica les comissions arriben al 20%, hem d'estar contents si aquí només són el 3!. Es cert que de tant en tant surt algun escandol, però les grans multinacionals ja tenen comptes i filials en paradisos fiscals per fer aquests pagaments sense que la justícia pugui arribar-hi.
L'administració pot ser el motor del programari lliure, i invertir en el desenvolupament d'aplicacions públiques punteres al món, però qui prengui la decisió deixarà els seus sense comissió. Jo em pregunto perquè va córrer tant el senyor Gates a parlar amb el Sr. Montilla quan les veus del programari lliure es varen començar a sentir fort a aquest país? De que vàren parlar? Que li va oferir?. Per que vol "neutralitat", ell que es salta tots els standards, que ha guanyat els els judicis antimonopoli pagant campanyes presidencials!
Aquesta neutralitat té un preu, que és el 3%?
Microsoft se n'enporta milons d'euros en beneficis d'aquest país cada any, i a canvi farà un descompte a la administració o bé regalarà 4 pc's amb windows preinstalat a una escola per disminuits, i li donarem les gràcies. El sr Gates és l'home més ric del món i per això el rep el ministre? El progamari lliure mai tindrà una estructura com la de Microsoft, i per tant no li posaran l'estora vermella als seus representants.
Microsoft podria regalar el sofware a la administració i encara tindria beneficis, ja que sap que si la administració usa un determinat programari la societat la seguirà. Els nens apendran Microsoft a les escoles, els ciutadant obtindran documents Microsoft, i moltes empreses "per compatibilitat" usaran Microsoft. Si ho pensem amb el programari lliure, l'administració té un poder que no té cap altre organització, perdrem aquesta oportunitat?
Volem ser cua de lleó, o volem ser cap d'un cadell que quan creixi ningú sap lo gran que es pot fer?

Agregar a marcadores favoritos:

2005/02/17

Temps per pair

Sovint sentim dels polítics una frase que diu que la societat encara no està preparada per alguna cosa. A vegades cal un temps per pair les coses i fer que les coses evolucionin... si fa 30 anys qualsevol de les noies de 15 anys hagués anat a l'institut tal com van vestides avui s'hagués muntat un sidral impressionant. Ara bé, si durant 30 anys hem anat rebaixant gradualment, cm a cm, la roba que porten, aquest ha estat un procés suau, que ha provocat queixes, però que no ha alarmat a ningú, ni ha provocat grans manifestacions.
Jo penso que una mica passa el mateix amb l'adopció per part de matrimonis gays, independentment de si és o no un dret. Primer la societat ha d'acostumar-se a veure parelles homosexuals visquent en normalitat. Quan dic la societat vull dir no només els majors de 18 anys, sinó també els nens i nenes. Llavors quan allò que avui es recent (el matrimoni) sigui una cosa assumida... llavors la societat acceptarà sense traumes les adopcions, perquè l'adoptat no haurà de preguntar-se i sentir-se preguntat perquè la seva família és "diferent". I no passarà perquè la diferència haurà esdevingut normalitat.
Alguns canvis no és poden fer de cop, sinó paulatinament. Primer la societat ha d'entendre que un matrimoni homosexual no té perquè ser diferent d'un d'heterosexual, no ho ha d'entendre perque algú li diu, sinó perquè ho veu. Quan vegui que és el mateix llavors estarà preparada per donar-li els mateixos drets. Encara que sempre hi ha qui no estarà mai preparat per cap canvi....



Agregar a marcadores favoritos:

2005/01/14

programes escombraria

El govern ha acordat amb les televisons limitar l'emissió dels progrmes anomenats telescombraria. Amb aquest acord, les televisions hauran de limitar les emissions que fan en directe de les sessions del parlament espanyol i les seves comisions d'investigació.
Jo, com la senyora Pilar Manchón, el dia 14 també vaig anar a votar. Vaig fer-ho per elegir uns representants que haurien de governar el país, de intentar acostar posicions per tal de que les lleis que surten del parlament serveixin al poble i representin al poble. Massa sovint només hi ha debats crispats i estèrils fets per sortir als noticiaris, debats on cadascú està enrocat en el seu territori. Els vots parlamentaris conformen falses majories: La majoria absoluta del pp es basava en el 44% dels vots emesos . I al final les lleis s'aproven per imposicions de falses majories.
"Chapeau" senyora Manchón: Per anar-hi en la seva situació, per la força, moral i de les paraules, per la fermesa, per que s'ho mereixien, perque no pot ser que ens prenguin el pel d'aquesta manera, cada dia. Un cop sentides les seves paraules vaig entendre perque volien que comparagués sense càmares.
Senyories... estiguin per la labor. Governin, discuteixin però sempre constructivament, no converteixin el parlament en un circ, en un reality show, deixin de lluitar per l'audiència, dónin exemple de saviesa, honradesa, sensatesa i sobretot: diàleg

Agregar a marcadores favoritos: